Grups d'interès

Què son els grups d'interès?

En el preàmbul de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern s’hi preveu que:  “el desenvolupament de l’activitat política i administrativa posa en relleu l’existència de persones i organitzacions que, de manera lícita, porten a terme activitats susceptibles d’influir en l’elaboració i l’aplicació de les polítiques públiques en benefici i interès d’altres persones o organitzacions”

Quan parlem de grups d’interès (també anomenats grups de pressió o lobbies o stakeholders) ens referim a:

  • Persones físiques o jurídiques privades que duen a terme activitats susceptibles d'influir directament o indirectament en l'elaboració i l'aplicació de les polítiques públiques, en l'elaboració de propostes normatives o en la presa de decisions, en defensa d'un interès propi o de tercers o d'un interès general. 

  • Organitzacions, plataformes, xarxes i altres formes d'activitat col·lectiva que, tot i no tenir personalitat jurídica, constitueixen, de facto, una font d'influència organitzada i duen a terme activitats incloses en l'àmbit objectiu del Registre. 

Per tant, qualsevol activitat feta davant d’un servidor públic amb la voluntat d’infl­uir, directa o indirectament, en l’elaboració i l’aplicació de polítiques públiques, de projectes normatius o en la presa de decisions, en defensa d’un interès propi o de tercers o d’un interès general es considera una activitat de grup d’interès.

Què no es considera activitat de grup d’interès?

Sovint apareixen dubtes a l’hora de concretar quines activitats o accions tenen la voluntat d’influir en l’elaboració o aplicació de polítiques públiques en o en la presa de decisions. Tot seguit us mostrem aquelles que no es consideren activitat de grup d’interès.


Quines obligacions i quins drets tenen els grups d’interès?

Per tal de poder exercir activitat d'influència, tots els grups d'interès han de constar prèviament inscrits en un registre públic creat a aquest efecte, d'acord amb el que disposa el Títol IV de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern.

La inscripció en el registre de grups d’interès comporta les següents obligacions:

  • Acceptar que la informació proporcionada es faci pública

  • Garantir que aquesta informació és completa, correcta i fidedigna

  • Complir el codi de conducta (dels inscrits en aquest Registre)

  • Acceptar l’aplicació del règim de control i fiscalització i les mesures corresponents en cas d’incompliment de codi de conducta o el que estableix la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern.

  • Actualitzar periòdicament la informació declarada davant del Registre.

  • Han d’informar de les activitats que duen a terme, de llur àmbit d’interès i de llur finançament, mitjançant una declaració responsable. Els declarants que actuen per compte de tercers també han d’informar sobre els clients, persones o organitzacions per a les quals treballen i de les quantitats econòmiques que reben, si s’escau, i les despeses relacionades amb llur activitat com a grup d’interès.

Els seu drets son:

  • Poden presentar-se davant dels càrrecs, autoritats, empleats públics i membres electes.

  • Formar part de les llistes de correu per rebre alertes automàtiques sobre les matèries del seu interès.

  • Fer constar la seva contribució en les consultes públiques en qualitat de grups d'interès inscrits al Registre de grups d’interès.

  • Exercir els altres drets que se'ls pugui reconèixer pel fet d’estar inscrits en l’esmentat Registre.

Quina normativa els hi aplica?

Però també hem de tenir present el que s'indica en el Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d'accés a la informació pública, referent a Agendes públiques, obsequis, viatges i altra informació rellevant (article 33) i Procediments normatius en curs d'elaboració (article 42).

El Registre de grups d'interès, què és?

El Govern de la Generalitat de Catalunya va aprovar el Decret llei 1/2017, de 14 de febrer, pel qual es crea i regula el Registre de grups d'interès de Catalunya amb què es crea el Registre de grups d'interès de Catalunya, que actua com a registre de grups d'interès de l'Administració de la Generalitat, dels ens locals i dels organismes públics a què fa referència la Llei de transparència.

Aquest Registre que té com a finalitat la inscripció i la publicitat dels grups d’interès i de les seves activitats d'influència a més de ser públic és del tot gratuït. L'existència d'un Registre general reforça la transparència, ja que tota la ciutadania pot fer el seguiment de l'activitat dels grups d'interès davant les diverses administracions en un únic punt.

Les dades del Registre de grups d'interès es poden consultar tant a través del cercador com en format de dades obertes: 

Tot i que els ens locals poden complir les seves obligacions en matèria de registre de grups d’interès  per mitjà d'un registre propi o per mitjà del Registre de grups d'interès de Catalunya, està essent pràctica habitual utilitzar el Registre de grups d’interès de Catalunya. D’aquesta forma, els grups d’interès només es donen d’alta una vegada i l’ens local s’allibera de la gestió d’altes, baixes i publicitat del mateix.

Si l’ens local decideix no crear un registre propi, no ha de fer cap actuació, ja que serà el grup d’interès que vulgui actuar davant d’aquest, el que està obligat a inscriure’s en el Registre de grups d’interès de Catalunya.

No obstant això, l’ens local hauria d’incorporar un enllaç amb el Registre de grups d’interès de Catalunya del Departament de Justícia: http://justicia.gencat.cat/ca/tramits/tramits-temes/registre-grups-interes

En el cas del Portal de transparència local l’enllaç apareix de forma automàtica al Registre de Grups d’Interès de Catalunya. Cal però, que incorporeu aquest enllaç si disposeu d’algun tràmit de sol·licitud de reunió/entrevista amb un alt càrrec.

I com es pot donar d'alta en el Registre de grups d'interès de Catalunya?

La inscripció al Registre s'ha de produir mitjançant la presentació d’una sol·licitud d’acord amb el procediments i els requisits establerts pel Departament de Justícia.

http://justicia.gencat.cat/ca/tramits/tramits-temes/registre-grups-interes

Quines implicacions té pels ens locals la normativa sobre Grups d'Interès i Agenda d'alts càrrecs?

  • Qualsevol que sigui la dimensió del municipi, tenen el deure de publicar informació sobre les agendes dels alts càrrecs, pel que es refereix a les reunions amb grups d’interès.

  • El Codi de conducta dels alts càrrecs i de bon govern, subscrit per les entitats locals, inclou el compromís d’incorporar a les agendes oficials (vegeu la Fitxa Agenda institucional dels alts càrrecs) els contactes que s’estableixin amb grups d’interès, amb l’objectiu de fer-los públics en el portal de la transparència.

Qui són alts càrrecs?: als efectes de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern tenen la condició d’alts càrrecs al servei de l’Administració local, els representants locals i els titulars dels òrgans superiors i directius, d’acord amb el que estableix la legislació de règim local.

Què ha de fer l'ens local davant d'una sol·licitud d'entrevista o reunió d'alts càrrecs de l'ens per part d'un grup d'interès?

Per actuar com a grup d'interès davant dels alts càrrecs cal acreditar la inscripció  o la sol·licitud d’inscripció en el Registre de grups d’interès.

Per tant les actuacions de l’ens local haurien de ser  les següents:

1.- Preguntar l’objectiu de l’entrevista o reunió que es sol·licita

2.- Si el sol·licitant està inclòs en algun dels següents supòsits (interessats en determinats procediments, per presentar propostes de millora, suggeriments o queixes, per formular consultes respecte d’una determinada actuació o servei públic, per exercir el dret d’accés a determinada informació pública, per intervenir  en processos de participació ciutadana ,per formular peticions incloses en l’àmbit del dret de petició.), no cal que s’inscrigui en el Registre i se li pot donar data d’entrevista o  reunió.

3.- Si l’objectiu de l’entrevista o la reunió no té a veure amb els supòsits anteriors ni amb cap que s’hi pugui assimilar, cal que l’ens local comprovi la inscripció o que s’hagi formulat la  sol·licitud d’inscripció. En cas que no s’hagi inscrit o no hagi fet la sol·licitud, no es podrà donar cita fins que ho acrediti.

De quins recursos disposeu els ens locals?

Els ens locals que sigueu usuaris del Portal de Transparència local hi podeu publicar les entrevistes i reunions a l’ítem Agenda institucional dels alts càrrecs.

En aquest sentit, us recomanem el següent material de suport elaborat pel Consorci AOC:

Per últim, posem a la vostra disposició les següents infografies que us ajudaran a entendre les obligacions de publicitat en relació amb els grups d’interès i com gestionar-ho: 

També posem a la vostra disposició la següent informació: