

Donem resposta als dubtes plantejats durant la sessió de la #OGW2025 « On està la frontera entre la transparència i la protecció de dades?», a càrrec de Carles San José.
Una de les activitats programades per la Setmana del Govern Obert d'aquest 2025 va ser el webinar « On està la frontera entre la transparència i la protecció de dades?», a càrrec de Carles San José. Durant la sessió, es van plantejar diverses consultes i dubtes als que no vam poder donar resposta per manca de temps material. De tota manera, les vam recollir totes i ara, Carles San José dóna resposta.
Aquí teniu el recull de consultes i les seves respostes!
Es poden donar còpies de plànols ja siguin edificis acabats o en construcció? o s'aplica la propietat intel·lectual?
Caldria traslladar la sol·licitud a les terceres persones afectades (persona propietària i aquitecte/a). En aquest trasllat considero que sí seria necessari revelar (almenys a la persona propietària de l’habitatge) la identitat de la persona sol·licitant, per la qual cosa caldria dur a terme la consulta prèvia a la persona sol·licitant de la intenció de revelar la seva identitat a les terceres persones afectades (art. 62.4 Decret 8/2021).
Dit això, en el dictamen 1/2016 la GAIP va considerar que l’accés als plànols de l’habitatge podria arribar a afectar a la intimitat (art. 21.1.f Llei 19/2014), però no en tots els casos. En concret assenyala que “no sembla que l’accés als plànols hagi de comportar, ni molt menys, invasió de la intimitat; de totes maneres, tampoc es pot descartar que hi pugui haver en determinats casos un perjudici per a aquest o algun dels altres béns protegits per aquest límit (en la mesura, per exemple, que algú pugui estimar que és invasiu el fet que altres persones puguin saber com s’organitza per dins casa seva), i per tant calgui ponderar entre la seva protecció i el dret d’accés a la informació.” I en el dictamen 3/2019 afegeix que “no es pot descartar que els plànols relatius a habitatges continguin informació que pugui resultar invasiva de la privacitat de les persones que hi viuen. Està clar que aquesta conclusió és sens dubte excessiva si hom pensa en els plànols típics d’un pis o d’una casa com la que viu la immensa majoria de les persones; si la construcció no s’aparta dels usos comuns i el plànol no indica res més que no sigui aproximadament predicable de la majoria d’altres habitatges, difícilment ningú pot oposar-se a la seva difusió per raons de privacitat. Ara bé, aquesta consideració general no treu que hi hagin construccions amb previsions internes singulars, que poden ser indiciàries de pautes de vida privada diferents de la majoria de la gent; en aquests casos, si els plànols poden dur a la deducció d’aquestes pautes de vida diferenciada, es podria considerar que afecten la intimitat inherent al desenvolupament de la vida dins del domicili.”
En els dictàmens 1/2016 i 3/2019 la GAIP analitzava la concurrència del límit referent a la seguretat pública (art. 21.1.a Llei 19/2014), el qual només seria aplicable a plànols que continguin referències concretes a elements o sistemes de seguretat o a plànols sobre equipaments o construccions especialment sensibles per a la seguretat o vulnerables.
I pel que respecta al límit relatiu a la propietat intel·lectual, que podria invocar l’arquitecte/a, la GAIP considera que la concurrència d’aquest límit no impediria l’accés als plànols, sinó que justificaria limitar l’accés a només la vista o consulta (sense reproducció) o amb advertiments concrets a les persones a qui es facilita la informació.
En un punt de la presentació es deia que al dret d'accés, si la resposta és estimatòria, el termini (per lliurar la informació) és de 30 dies hàbils a comptar de l'endemà de la resolució.
I si és un representat sindical?
S’aplica el mateix (art. 72.1 Decret 8/2021)
En cas de publicar les actes de les sessions d'un Òrgan de govern d'una AP - Patronat, Consell General, Comissió executiva- cal anonimitzar el nom dels assistents, dels excussats, etc?
Cal anonimitzar totes les dades, excepte les de les persones que formin part de l’òrgan.
A nivell d'accés a la informació és possible aplicar la proactivitat i donar, per exemple, informació parcial poc rellevant d'un expedient encara que sigui d'aplicació el límit de l'art. 21.1.b a alguns dels documents de l'expedient?
Sí, sempre que es pugui, si concorre un límit s’ha d’optar per l’accés parcial (si és possible).
Un cas que ens acaba d'arribar: Somos delegados del Sindicato X. Debido a la posibilidad de poder solicitar las prácticas como tiempo cotizado, nos solicitan constantemente información sobre este tema. ¿Podría facilitarnos una relación de prácticas realizadas por promociones?.
La informació no conté dades personals i no s’observa la concurrència de cap altre límit. Per tant, s’hauria de facilitar llevat que es pogués aplicar la causa d’inadmissió referent a que hi hagi una tasca complexa d'elaboració o reelaboració (art. 66 Decret 8/2021).
Has mencionat que no podem posar nom complert i DNI, però en el cas d’un contracte amb una persona autònoma contractada per l’ajuntament, és correcte publicar el seu nom complet i DNI si aquestes dades són necessàries per identificar correctament la persona física amb qui s’ha signat el contracte?
No, el criteri de l’APDCAT és que és suficient publicar el nom i cognoms, sense el DNI (dictamen CNS 58/2018).
Una persona que s'ha comprat una casa, demana el projecte d'obres a l'ajuntament. Es considera aquesta persona interessada?
No seria una persona interessada, però al formular la SAIP aquesta circumstància seria un argument per decantar la balança a atorgar l’accés.
Quan la norma obliga a publicar activament: "9.b) La estructura organizativa interna de la Administración y de los organismos y entidades a los que se refiere la letra a, con la identificación de los responsables de los distintos órganos y su perfil y trayectoria profesionales", s'enten que parla de nom i currículum de caps tècnics de Secció/ departament o assimilat?
Aquesta previsió està desenvolupada a l’article 16.3 del Decret 8/2021: “3. Als efectes de la lletra b) de l'article 9.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, s'entén que la informació relativa a l'estructura organitzativa inclou la identificació amb nom i cognoms de les persones titulars de tots els òrgans i àrees que es preveuen a les normes esmentades. S'ha d'informar, a més, del seu telèfon i canal electrònic de contacte professional, i se n'ha de publicar el perfil i la trajectòria professionals i una identificació o referència de les disposicions mitjançant les quals se les nomena o designa.”
Per tant, s’ha de publicar totes aquestes dades (inclòs el currículum o perfil i trajectòria) de totes les persones que són titulars d’un òrgan administratiu (aquí encaixen els caps de secció o departament).
En un decret de productivitat anual de tots els empleats, on es fan les notificacions en allò que afecta a cada empleat. Un empleat té dret a demanar les dades de la resta d'empleats?
En el cas de la Generalitat (Acord GOV/209/2023) es preveu que “Els complements de productivitat han de ser de coneixement públic per a la resta de personal” (....).
En la resta de casos, al meu parer, s’hauria de facilitar la informació per tal que l’empleat públic pugui comprovar que s’ha respectat el que estableix la normativa i que no hi ha cap tracte de favor.
Un ciutadà demana còpia del següent: 1. Projecte tècnic de l'activitat. 2. Informació sobre les llicències d’ activitat que s’han concedit a l'emplaçament XXX, incloent-hi els permisos necessaris per a la seva operació en aquesta zona. 3. Còpia de la declaració d'impacte ambiental associada a l'activitat, si existeix. 4. Tipus de controls sobre el soroll i les emissions que s’han implementat o es realitzen
periòdicament per assegurar que l'activitat XXX compleix amb la normativa vigent de protecció contra la contaminació acústica i ambiental. 5. Informació le llicències atorgades per al servei de bar a l'activitat XXX, on es preparen i venen entrepans i begudes.
Entenc que aquest particular podrà tenir accés a la informació sol·licitada de forma ponderada, anonimitzant dades. Però abans de donar-li aquest accés, entenem que hauríem de donar-li trasllat i tràmit d'audiència al tercer afectat per aquesta SAIP, és a dir, al titular de la llicència ambiental de l'activitat, en compliment de Article 31 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre i l’article 62 del Decret 8/2021, de 9 de febrer?
Correcte, s’hauria de fer el trasllat per tal que el titular de l’establiment pugui presentar al·legacions per oposar-se a l’accés.
Fins aquí aquest recull de dubtes i respostes. Gràcies a tots per participar i sobretot, gràcies al Carles San José per haver-nos traslladat les respostes!