Govern Obert i Bon Govern

Una situació més habitual del que sembla… i que cal saber gestionar bé.

Una tècnica municipal està revisant una llicència d’obres. És una feina rutinària: mirar plànols, comprovar normativa, fer l’informe. Però de cop s’adona d’un detall: el propietari de la casa és el seu germà.

I aquí és on salta el dubte: segueixo o m’aparto?

La resposta, tot i que pot sorprendre, és bastant clara: s’hauria d’apartar.

No perquè estigui fent res malament, ni perquè no pugui ser professional. El problema és un altre. Quan hi ha una relació personal així, entrem en el que s’anomena un conflicte d’interès: una situació en què, encara que vulguis fer-ho bé, hi ha el risc que la decisió no sigui del tot imparcial… o que des de fora ho pugui semblar.

I això, en l’administració pública, pesa molt.

Perquè al final no es tracta només de fer bé la feina. També es tracta que ningú pugui dubtar de com s’ha fet. Els principis d’objectivitat i servei a l’interès general són bàsics en la feina pública , i quan hi ha una situació així, el més senzill —i el més correcte— és fer un pas al costat.

En el dia a dia, això vol dir una cosa molt simple: dir-ho i deixar que un altre tècnic porti aquell expedient.

Pot semblar exagerat. Però imagina que un veí ho sap i pensa que hi ha tracte de favor. Encara que tot sigui correcte, el dubte ja hi és. I això és el que es vol evitar.

Aquest tipus de situacions passen. Més del que sembla. I no són cap problema si es gestionen bé.

Per això, de vegades, fer bé la feina no és continuar… sinó saber quan toca apartar-se.