Els límits del dret d’accés a la informació pública a la Llei catalana de transparència 19/2014, deu anys després

En aquest article de la Revista Catalana de Dret Públic, el Dr. Oriol Mir i el Dr. Ivan Rodríguez, reflexionen al voltant del dret d'accés a la informació pública, deu anys després de l'entrada en vigor de la Llei catalana de transparència. Us recomanem la seva lectura. 

Aquest any es compleixen deu anys de la implementació de la Llei catalana de transparència 19/2014, que ha marcat un abans i un després en la transparència administrativa a Catalunya. Aquesta llei ha estat clau per garantir el dret d’accés a la informació pública, però també ha establert una sèrie de límits que han estat interpretats per la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP) i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

Alguns dels punts clau que torbareu a l'article són els següents:

Regulació del dret d’accés i els seus límits

La normativa catalana presenta diferències significatives respecte a la regulació estatal, establint límits propis i ometent alguns dels límits estatals. Això ha permès una aplicació més adaptada a les necessitats i particularitats de Catalunya.

Límits del dret d’accés segons la GAIP i els tribunals

Els límits al dret d’accés s’apliquen de manera restrictiva, seguint criteris com el test del dany, la ponderació, la proporcionalitat i la motivació. Aquests límits es divideixen en dos grans grups:

  • Béns jurídics públics: Inclouen la seguretat pública, la investigació i sanció d’infraccions, procediments administratius amb secret o confidencialitat establerts per llei, processos judicials i la tutela judicial efectiva.
  • Béns jurídics privats: Protegeixen els drets dels menors, la intimitat i altres drets privats legítims, el secret professional i els drets de propietat intel·lectual i industrial, així com la protecció de dades personals.

Principals conclusions

Les divergències entre la regulació catalana i l’estatal no han generat conflictes rellevants, i els límits al dret d’accés s’han considerat adequats i aplicats de manera restrictiva. No obstant això, es considera necessari modificar altres aspectes de la regulació del dret d’accés per millorar-ne l’eficàcia.

Com ja hem dit, més enllà d'aquests apunts genèrics, us recomanem la lectura de l'article per comprendre amb profunditat el balanç que fan els autors respecte el dret d'accés a la informació pública deu anys de la implementació de la normativa.