Govern Obert i Bon Govern

Resolem un nou cas pràctic sobre els límits del dret d'accés a la informació pública i les obligacions de l'administració davant d'una sol·licitud d'informació.

Imaginem-nos que una persona presenta una sol·licitud a l'ajuntament amb una petició ben concreta: vol accedir a totes les versions preliminars i esborranys dels informes de concessió de subvencions de l'any 2025.

I ara què? Cal facilitar tota aquesta documentació? Podem dir que no perquè són documents interns? O hem de començar a buscar entre carpetes i arxius?

Aquest és el repte que ens planteja aquest cas pràctic. Una oportunitat per posar a prova els nostres coneixements sobre el dret d'accés a la informació pública.

Primera pregunta: és una SAIP? Doncs sí! La persona demana informació que ja existeix i que es troba en poder de l'administració. Per tant, toca posar en marxa el procediment.

Segon pas: el rellotge comença a córrer! Cal comunicar l'acusament de recepció en un màxim de deu dies hàbils, si no s'ha resolt abans.

Arriba el moment d'analitzar la petició: afecta terceres persones? Cal demanar algun aclariment? Hi ha alguna causa d'inadmissió?

I aquí arriba el punt central de la qüestió: no tots els documents que es troben en poder de l'administració són necessàriament accessibles.

En aquest cas, la solució plantejada és una resolució d'inadmissió total, d'acord amb l'article 29.1 de la Llei 19/2014, que preveu la inadmissió de sol·licituds referides a notes, esborranys, resums, opinions o documents de treball intern sense rellevància o interès públic.

Però compte! No tot el que porta l'etiqueta d'«esborrany» queda automàticament fora del dret d'accés. Cal analitzar cada situació i motivar adequadament la decisió.

La transparència també consisteix a saber quan, com i per què es pot limitar l'accés a determinada informació.