Govern Obert i Bon Govern

El passat 16 de maig de 2025, Lanzarote es va convertir en l’epicentre de la cultura oberta a Espanya amb la celebració de la IV Trobada Nacional de Dades Obertes (ENDA) a l’Auditori Jameos del Agua. Sota el lema "Les dades en la cultura del coneixement obert", més d’un centenar d’experts, professionals i entusiastes es van reunir per debatre com l’accés lliure a la informació pot impulsar el desenvolupament social, econòmic i cultural. Organitzat pel Govern de Canàries, a través de la Direcció General de Transformació Digital dels Serveis Públics, la Direcció General de Transparència i Participació Ciutadana, l’Institut Canari d’Estadística i el Cabildo Insular de Lanzarote, l’esdeveniment va consolidar la seva rellevància com un espai clau per a la innovació i la transparència.

Inauguració i ponència inicial

La jornada va ser inaugurada per Antonio Llorens de la Cruz, viceconseller d’Administracions i Transparència del Govern de Canàries, i Miguel Ángel Jiménez Cabrera, conseller del Cabildo Insular de Lanzarote, que van destacar la importància de la democràcia i la transparència en l’obertura de dades (X post). La ponència inaugural, a càrrec d’Óscar Corcho García, catedràtic de la Universitat Politècnica de Madrid, va abordar els reptes de transformar organitzacions perquè siguin centrades en dades, utilitzant grafs de coneixement. Corcho va presentar el cas de l’Agència Europea del Ferrocarril, destacant que aquesta transformació va més enllà de la tecnologia i requereix ajustos legals, harmonització de processos i la creació de comunitats d’usuaris actives.

Dades obertes per a la ciència i les decisions públiques

Una de les taules rodones es va centrar en com les dades obertes poden millorar les decisions públiques a través de la ciència. Diego Ramiro Fariñas, director de l’Institut d’Economia, Geografia i Demografia del CSIC, va destacar el projecte Es_Datalab, que permet creuar dades fiscals i de salut, i va defensar l’ús de dades sintètiques per reduir biaixos en aplicacions d’intel·ligència artificial. “L’Institut Nacional d’Estadística ha transformat la seva producció per orientar-la cap a la mineria de dades”, va assenyalar Ramiro Fariñas (X post). Izaskun Lacunza, directora de la FECYT, va instar a transformar el model de ciència per evitar que el coneixement generat amb fons públics sigui controlat per oligopolis privats. Tania Gullón, del Ministeri de Transports, va subratllar la importància de les dades de mobilitat en la gestió d’emergències, com la DANA, i la necessitat de retroalimentació ciutadana per valorar la ciència oberta.

Cultura oberta: eliminant barreres al coneixement

La taula sobre cultura oberta va explorar com les dades poden apropar el coneixement a la societat. Florencia Claes, de la Universitat Rey Juan Carlos, va definir la cultura oberta com l’accés sense barreres al coneixement, aclarint que “publicar contingut a internet no significa automàticament que sigui obert; ha de complir uns certs estàndards” (Encuentros Datos Abiertos). Julio Cordal, del Ministeri de Cultura, va presentar l’evolució d’Europeana, que ara gestiona més de 60 milions d’obres culturals, i el projecte Hispana, que recopila fons digitalitzats a Espanya. José Luis Bueren, de la Biblioteca Nacional d’Espanya, va destacar la importància de la participació ciutadana, assenyalant projectes innovadors com la transcripció automàtica de manuscrits i la connexió amb Wikidata per normalitzar dades.

Priorització en l’obertura de dades públiques

Un moment destacat va ser la presentació d’una metodologia per prioritzar l’obertura de dades públiques, liderada per Casey Abernethy, d’ASEDIE, i José de León Rojas, del Cabildo Insular de Lanzarote. Aquesta eina, basada en recomanacions de la FEMP, normatives europees i sol·licituds d’ASEDIE, considera la maduresa organitzativa, la dificultat tècnica i la rellevància estratègica per decidir quines dades publicar primer (X post). La metodologia està disponible al lloc oficial de l’esdeveniment (Encuentros Datos Abiertos).

Programari lliure i comunitats obertes

La taula sobre el potencial de les dades obertes va destacar el paper del programari lliure i les comunitats obertes. Emilio López Cano, de la Universitat Rey Juan Carlos, va presentar la comunitat R Hispano, que facilita l’ús de dades obertes mitjançant paquets específics. Miguel Sevilla, d’OpenStreetMap Espanya, va destacar la importància de les dades espacials obertes en emergències. Patricio del Boca, de la Open Knowledge Foundation, va explicar els avantatges de CKAN com a plataforma per a portals de dades obertes i va presentar la nova eina Open Data Editor (X post).

Administracions obertes al servei de la ciutadania

Les administracions públiques van compartir estratègies per apropar les dades a la ciutadania. Ascensión Hidalgo, de l’Ajuntament de Madrid, va presentar “Visualitza Madrid amb Dades Obertes”, un projecte que transforma dades en visualitzacions intuïtives, millorant la transparència i reduint consultes ciutadanes. Carlos Alonso, de la Direcció General de la Dada, va parlar sobre el canvi cultural cap a l’obertura responsable i el desenvolupament d’espais de dades. Joseba Asiain, del Govern de Navarra, va explicar el seu enfocament en la qualitat i centralització de dades, amb una avaluació externa per garantir alts estàndards.

El IV ENDA va reafirmar la seva importància com un espai per compartir bones pràctiques, fomentar la col·laboració entre institucions, acadèmia i sector privat, i promoure la cultura de la dada oberta com a eina d’innovació social. Des de la seva primera edició el 2022, l’esdeveniment s’ha consolidat com una cita essencial per a l’ecosistema de dades obertes a Espanya, contribuint a una societat més informada, participativa i transparent (Govern de Canàries). Per a aquells interessats en aprofundir-hi, les ponències, conclusions, vídeos i fotografies de l’esdeveniment estan disponibles al lloc oficial (Encuentros Datos Abiertos) i al canal de YouTube dels organitzadors (Vídeos ENDA).