L’Informe anual del Síndic de Greuges: radiografia l’estat de la transparència a Catalunya

L'Informe anual de transparència del Síndic de Greuges arriba carregat de dades clau, recomanacions i novetats que marquen un pas important cap a una administració més oberta i accessible. Aquest any, no només s'ha publicat el document habitual, sinó que s'ha llançat una nova pàgina web interactiva que permet a la ciutadania explorar, d'una manera dinàmica i visual, els resultats de l’avaluació en els àmbits en què s’organitza la Llei 19/2014 del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern.

A continuació, es presenten els principals elements de l’informe:

Metodologia

L’avaluació s’elabora a partir d’una metodologia que combina diferents instruments d’anàlisi. El qüestionari de transparència, accés a la informació pública i bon govern es va adreçar a un total de 1.007 subjectes obligats per la Llei 19/2014, amb una participació del 88,6%. Aquest qüestionari es complementa amb dades externes facilitades pel Consorci Administració Oberta de Catalunya (AOC), així com amb un treball de camp que analitza de manera sistemàtica els continguts publicats en prop de 2.400 portals de transparència. A aquesta anàlisi s’hi afegeix el test del sol·licitant ocult, tramès a 742 administracions. Finalment, l’informe incorpora una anàlisi diferenciada per tipologia d’administració i posa un èmfasi específic en la realitat dels municipis rurals.

Àmbits d'anàlisi

S’analitza el grau de compliment de la Llei 19/2014 a partir dels àmbits en què s’estructura la norma, oferint una visió integral del nivell de desplegament de les polítiques de transparència a Catalunya. En concret, s’avaluen:

  • la publicitat activa,
  • el dret d’accés a la informació pública,
  • el govern obert,
  • el bon govern,
  • els grups d’interès,
  • la bona administració i la qualitat dels serveis públics, el sistema de garanties i
  • el règim sancionador.

Principals resultats

L’informe constata que la implementació efectiva de la transparència continua estant fortament condicionada pels recursos humans, tècnics i econòmics disponibles. En aquest sentit, les dades mostren que només el 0,1% del personal de les administracions tenia assignades tasques de transparència a jornada completa durant el període analitzat i només el 17,4% de les administracions disposen d’una unitat d’informació.

Les diferències per tipologia d’ens són especialment rellevants. Els ens matriu i les administracions de més dimensió mostren, de manera general, un grau més elevat de compliment de les obligacions de transparència que els ens dependents, que sovint presenten mancances tant en la publicació d’informació com en l’organització interna dels procediments.

Així mateix, les dades evidencien una clara correlació entre la dimensió territorial i la capacitat per complir les obligacions de transparència. Els municipis de menor població presenten dificultats més grans en el desplegament de la normativa. Paral·lelament, els increments més significatius del nombre de sol·licituds d’accés a la informació pública s’han produït en els municipis amb menys habitats, fet que evidencia una major activació d’aquest dret per part de la ciutadania i posa de manifest la necessitat de continuar reforçant els mecanismes de suport i cooperació supramunicipal.

Pel que fa al bon govern i la integritat institucional, l’informe constata avenços encara limitats. Una part significativa de les administracions no disposen de codis de conducta d’alts càrrecs (56%) ni d’instruments consolidats per garantir la bona administració, com ara cartes de serveis amb els compromisos i indicadors definits (13%) o sistemes d’avaluació de la seva gestió (6,4%). Tot i l’increment progressiu de la implantació de sistemes interns d’informació i de canals d’alerta, aquests encara no estan plenament desplegats de manera generalitzada.

En conjunt, les dades apunten que els principals reptes no es troben tant en el marc normatiu com en la capacitat real de les administracions per desplegar-lo, especialment en els municipis rurals i els ens amb menor capacitat organitzativa.

Recomanacions

L’informe formula un decàleg de mesures orientades a millorar tant la normativa com la seva aplicació pràctica.

Entre les principals línies de treball, es destaca la necessitat de desenvolupar amb més precisió el dret a una bona administració, adaptar les exigències normatives a la realitat territorial, especialment dels municipis rurals, i desplegar de manera efectiva la participació ciutadana. Així mateix, es proposa avançar cap a registres interadministratius comuns per a la publicació d’informació pública i preveure la implantació de sistemes integrals de gestió de la integritat en matèria de bon govern.

L’informe també planteja la conveniència de regular l’activitat d’influència, revisar el règim sancionador incorporant mecanismes alternatius de resolució de conflictes, i reforçar els mecanismes de control, garantint-ne la independència funcional i econòmica, especialment en el cas de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública (GAIP).

Continuarà...

En les properes edicions del butlletí, anirem analitzant més en profunditat l'informe i donant a conèixer el més rellevant de cada àmbit evaluat.

Us ajudem!

Des del Gabinet d’Innovació, Integritat i Transformació Digital Local de la Diputació de Barcelona estem al costat dels municipis per ajudar-vos a donar compliment a la Llei 19/2014 i a les recomanacions formulades en els informes del Síndic de Greuges, tenint en compte la vostra realitat i capacitat organitzativa.

Si voleu rebre les novetats setmanals en matèria de transparència, accés a la informació pública, dades obertes i bon govern només heu de donar-vos d'alta a la comunitat. 

1