Notícies

Transparència activa i passiva: sabeu distingir-les?

Quan parlem de transparència, sovint ho fiquem tot al mateix sac. Però sabíeu que hi ha dues maneres diferents de fer transparent una administració?

D'una banda, hi ha la transparència activa: tota aquella informació que les administracions publiquen perquè la ciutadania la pugui consultar sense haver-la de demanar. Pressupostos, contractes, subvencions, organització municipal, agendes dels càrrecs electes... tot allò que trobem als portals de transparència en són exemples.

Què passa quan en una SAIP es demana més informació de la que existeix?

Arriba una SAIP que sembla d’allò més raonable: una persona demana el pressupost complet de 2026 i una comparativa desglossada amb els pressupostos dels darrers deu anys.

D’entrada, no hi ha dubtes: és una sol·licitud d’accés a la informació pública. La petició és prou concreta i no afecta terceres persones, així que la tramitació segueix el seu curs.

Però aquí apareix la pregunta clau: l’ajuntament ha de facilitar informació o també ha de crear-la?

Nous criteris interpretatius sobre les causes d'inadmissió d'una SAIP!

Quan es pot inadmetre una sol·licitud d’accés a la informació pública? El Consejo de Transparencia y Buen Gobierno (CTBG) acaba d’actualitzar els criteris interpretatius que orienten l’aplicació de les causes d’inadmissió previstes a la Llei de transparència.

Retre comptes del Pla d'Actuació municipal: molt més que complir, la clau per generar confiança

Quan un ajuntament diu que ha complert el Pla d’Actuació Municipal (PAM), la pregunta és inevitable: què vol dir exactament? I, sobretot, com ho sabem?

Aquí és on entra en joc el retiment de comptes. No com un tràmit més, sinó com una peça clau de transparència i bon govern. Perquè no n’hi ha prou amb tenir un PAM i publicar-lo: cal fer-ne seguiment, explicar-lo i posar sobre la taula els resultats reals.

L’agenda dels alts càrrecs: fer visible allò que ja fem

Els ajuntaments i ens locals es reuneixen cada dia amb veïns i veïnes, entitats, empreses, associacions i altres administracions. Aquesta relació forma part de la feina ordinària i és necessària per escoltar, decidir millor i donar resposta a les necessitats del municipi.

Transparència o seguretat: què faries en aquest cas?

Arriba una sol·licitud d'accés a la informació pública clara i directa: quantes càmeres de seguretat hi ha al municipi i on són exactament?

D’entrada, cap sorpresa: és una SAIP de manual. Es demana informació que ha d’existir i està en poder de l’ajuntament, per tant toca tramitar-la. Sense complicacions inicials.

Tipologies de resolució: article 29 o article 21?

Si treballes amb sol·licituds d’accés a la informació pública, segur que aquesta pregunta t’ha aparegut més d’un cop: què toca aplicar, l’article 29 o l’article 21? És una inadmisisó o una desestimació?

Spoiler: no és el mateix, i encertar-la marca la diferència.

Quan ens arriba una alerta, improvisar no és una opció

La Llei 2/2023 va establir l’obligació que les administracions públiques disposin d’un Sistema Intern d’Alertes (SIA). Però més enllà del compliment normatiu, el veritable repte és definir com s’han de gestionar aquestes comunicacions un cop entren al sistema i protocol·litzar-ne el tractament amb criteris clars i homogenis.

Si no ets un Ajuntament, això també és per a tu!

El recurs de transparència de la Diputació de Barcelona, al servei de tots els ens locals

La transparència: un element clau per reforçar la confiança ciutadana, millorar la qualitat democràtica i garantir una gestió pública responsable. La Diputació de Barcelona posa a disposició del món local el recurs de millora de la transparència. Consolidat i en evolució constant. 

Coneix els nous models de documents per a la tramitació del dret d’accés!

En el marc de la Setmana del Govern Obert, la Diputació de Barcelona reforça el seu compromís amb una administració més transparent, accessible i garantista, elaborant nous models de documents per gestionar les sol·licituds d’accés a la informació pública (SAIP).