Transparència activa i passiva: sabeu distingir-les?

Quan parlem de transparència, sovint ho fiquem tot al mateix sac. Però sabíeu que hi ha dues maneres diferents de fer transparent una administració?

D'una banda, hi ha la transparència activa: tota aquella informació que les administracions publiquen perquè la ciutadania la pugui consultar sense haver-la de demanar. Pressupostos, contractes, subvencions, organització municipal, agendes dels càrrecs electes... tot allò que trobem als portals de transparència en són exemples.

Per altra banda, hi ha la transparència passiva, que entra en escena quan una persona vol una informació concreta i la sol·licita exercint el dret d'accés a la informació pública. És a dir, quan la informació no està publicada, però l'administració l'ha de facilitar si no hi ha cap límit legal que ho impedeixi.

Podríem resumir-ho així:

Transparència activa: «T'ho expliquem abans que ho demanis».
Transparència passiva: «T'ho expliquem quan ho demanis».

Les dues són imprescindibles i es complementen. De fet, una bona política de transparència activa, acostuma a reduir el nombre de sol·licituds d'accés, mentre que les preguntes que arriben a través de les SAIP poden donar pistes sobre quina informació seria útil publicar.

Al cap i a la fi, l'objectiu és el mateix: que la informació pública sigui realment accessible i que la ciutadania pugui saber què fan les administracions i com ho fan.