El Síndic de Greuges analitza l’estat del bon govern a Catalunya

El bon govern s’ha consolidat en els darrers anys com un dels pilars centrals de la transparència i la integritat pública. Tanmateix, l’Informe anual de transparència 2024 del Síndic de Greuges [3] evidencia que el repte principal ja no és l’existència d’aquests instruments, sinó la seva aplicació real, el seguiment efectiu i la capacitat de prevenir males pràctiques. El capítol dedicat al bon govern analitza fins a quin punt aquests mecanismes s’han desplegat. Aquí t'ho expliquem!

En aquest context, l’anàlisi del Síndic posa el focus, en primer lloc, en els codis de conducta dels alts càrrecs, considerats l’eix vertebrador de les polítiques d’integritat. Tot i que aquests instruments s’han estès durant la darrera dècada, les dades mostren que la seva implantació continua sent limitada i, sobretot, poc operativa. Només el 44 % de les administracions disposen d’un codi de conducta dels alts càrrecs i, d’aquestes, només un 33 % han complementat aquest instrument amb plans de mesures antifrau. A més, en la majoria dels casos no es fa públic el seguiment ni l’avaluació del compliment d’aquests codis, fet que en redueix l’eficàcia com a eina de prevenció i integritat.

En l’àmbit de la contractació pública i les subvencions, l’informe detecta una evolució positiva en la incorporació dels principis ètics i les regles de conducta als plecs de clàusules contractuals i a les bases reguladores d’ajuts. Actualment, prop del 70 % de les convocatòries de subvencions ja inclouen aquestes clàusules, en compliment del que estableix la normativa vigent. Tanmateix, s'adverteix que aquesta incorporació és sovint formal i que no sempre s’acompanya de mecanismes clars de control, seguiment i conseqüències en cas d’incompliment.

Un tercer eix clau és la implantació dels canals interns d’informació, regulats per la Llei 2/2023. L’informe constata que moltes administracions han habilitat aquests canals, però assenyala que, en nombrosos casos, el desplegament es limita a un compliment mínim de les exigències legals, sense una integració real amb els codis de conducta ni amb els sistemes de gestió de la integritat.

És en aquest conjunt d’instruments on es concentra un dels principals punts d’especial atenció de l’informe: la situació dels municipis rurals. De manera global, aquests municipis presenten pitjors indicadors, no tant per manca de voluntat, sinó per limitacions estructurals de recursos humans i tècnics. Aquesta realitat dificulta el seguiment, la traçabilitat i l’operativitat real dels mecanismes de bon govern i consolida una bretxa territorial que s'identifica com un repte clau a abordar per garantir una aplicació equitativa del bon govern arreu del territori.

En aquest escenari, es recomana reforçar l’acompanyament des dels ens supramunicipals, especialment per garantir que els instruments de bon govern tinguin una aplicació real i sostinguda en el temps. En aquesta línia, des del Gabinet d’Innovació, Integritat i Transformació Digital Local oferim el recurs Oficina Municipal d’Integritat: assistència per al desplegament del sistema d’integritat local [4]. Aquest servei dona suport als ens locals en la creació o millora del seu sistema d’integritat, a partir d’una diagnosi inicial que permet definir un pla d’acció ajustat a les necessitats detectades.