Dades obertes i govern de la dada: Pilars per a la innovació en l’era digital

En un món on cada interacció genera informació, les dades s’han consolidat com el nou petroli del segle XXI. No obstant això, el seu veritable valor no rau en la seva acumulació, sinó en com les gestionem, compartim i transformem en accions concretes. Aquest repte situa les dades obertes i el govern de la dada com a eixos estratègics per impulsar la transparència, l’eficiència i la innovació en societats cada cop més interconnectades.

Dades obertes: Més que accés, un catalitzador d’oportunitats

Les dades obertes no són només un recurs informatiu, sinó una eina estratègica que transforma la manera com institucions, empreses i ciutadans interactuen amb el seu entorn. Quan es publiquen en formats accessibles, estructurats i reutilitzables, aquestes dades es converteixen en un motor de transparència, eficiència i innovació, afavorint la creació de nous serveis i millorant la presa de decisions basada en evidències.

A Espanya, iniciatives com datos.gob.es [3] —amb més de 20.000 conjunts de dades disponibles— i la Infraestructura de Dades Espacials (IDEE) —que agrupa informació de més de 450 institucions— han consolidat el país com un referent en aquest àmbit, ocupant el quart lloc en l’Open Data Maturity Report 2022 de la UE. L’estandardització i la qualitat de les dades han estat factors clau per assegurar-ne la utilitat i fomentar-ne l’adopció per part de diferents sectors.

Un exemple d’èxit és el Catàleg de Dades Obertes de Barcelona [4], que ha permès el desenvolupament d’eines digitals per millorar la qualitat de vida urbana. Aplicacions com Citymapper han aprofitat aquestes dades per optimitzar la mobilitat de més de 500.000 usuaris diaris, oferint rutes més eficients i contribuint a una ciutat més connectada i sostenible.

El potencial de les dades obertes és immens, però el seu impacte real depèn de la capacitat de convertir la informació en coneixement útil i aplicable. Això requereix un compromís per part de les administracions en garantir la qualitat, l'actualització i la interoperabilitat de les dades, així com fomentar la col·laboració amb el sector privat i la ciutadania per multiplicar-ne els beneficis.

Govern de la dada: L’arquitectura invisible de la confiança

Disposar de dades obertes no és suficient si manquen de fiabilitat. Aquí entra en joc el govern de la dada, un sistema de polítiques que assegura la qualitat, seguretat i coherència de la informació. Durant la pandèmia, aquest marc va ser crucial: la Plataforma de Dades COVID-19 d’Espanya va integrar xifres de les comunitats autònomes en temps real, permetent modelitzar brots i assignar recursos hospitalaris amb precisió.

Els pilars d’aquest govern inclouen:

Interoperabilitat: Ús de formats estàndard (CSV, JSON) i APIs per integrar sistemes diferents.
Privacitat: Anonimització de dades sensibles, alineada amb el RGPD.
Gestió estratègica: Elecció entre Data Lakes (emmagatzematge en brut per a IA) i Data Warehouses (dades depurades per a anàlisis àgils).

Reptes i solucions: Cap a un ecosistema de dades madur

Tot i els avenços, encara hi ha barreres com la fragmentació institucional o el rebuig a compartir dades. Per superar-les, cal:

1. Incentivar la col·laboració públic-privada: El projecte Aporta a Espanya connecta administracions amb empreses com Telefónica per impulsar solucions basades en dades.
2. Simplificar les llicències: Adoptar models com CC0 (sense restriccions) o ODbL (atribució oberta), utilitzats al portal europeu data.europa.eu.
3. Formar la ciutadania: Iniciatives com els datathons com el que estem preparant per a la setmana de govern obert fomenten el seu ús creatiu per emprenedors, investigadors i ciutadania en general.

Conclusió: Dues cares d’una mateixa moneda

Les dades obertes i el govern de la dada no són conceptes oposats, sinó complementaris. Mentre les primeres democratitzen l’accés a la informació, el segon garanteix que aquesta sigui fiable i útil per a la presa de decisions. La seva sinergia definirà com les administracions participen amb el conjunt de la societat, empreses i ciutadania, potenciant el coneixement, de la recerca i la innovació oberta que les dades obertes ajuden a crear.